Fa algunes setmanes va ixir a la llum la revista “Rayuela”, es tracta d’un projecte molt interessant i compromés que sorgix des del departament de Sociologia de l’IES La Vereda de la nostra població, i en el que participen membres de la nostra Associació
En ella vam tindre el gust de ser entrevistats, donant a conéixer el compromís de la nostra associació, la nostra llabor i els valors que intentem transmetre
Vos deixem l’enllaç de l’entrevista ací, i vos convidem a que llegiu els demés articles i escrits
Desde Quercus va sorgir un projecte dut a terme per alguns dels nostres membres i més gent participant. Aquest projecte (projecte Quercus 3000) constisteix en que, cada any es fará una ascensió d’un 3000. En aquest cas parlem del Posets (3.375m), situat en la població d’Eriste, Vall de Benasque,Huesca, la segona muntanya de 3000m d’altitud més alta després de l’Aneto.
Un any més ha tingut lloc la nostra ja mítica “travessia per la Serra calderona” i com no ha sigut un exit quant a participació i ruta en si , a més enguany ha coincidit amb una de les excursions familiars que organitzem. Va ser una trobada molt bonica i anecdòtica. Comptar-vos també que un dels participants, Ivan Carbonell, professor de l’institut de La Pobla de Valbona ens ha dedicat unes paraules en un escrit molt especial dedicat a esta travessia i a la seua experiencia. Sense més vos deixem empremta de tot això…
Tots els participants
El Secret de la Carrasca ( per Ivan Carbonell)
Vaig pujar a les muntanyes perquè volia conèixer el secret de la carrasca, però la primera nit ningú no me’l va revelar. Em col·locaren en un cercle i em demanaren que diguera el meu nom. La xica amb els ulls de color de mel m’incità a què parlara, asseguda al meu costat.
He vingut a conèixer el secret de la carrasca…
Però aquella nit sols m’ensenyaren que la primera nit no es dorm, que per a caminar sota la primera llum de l’alba has de matinar i que les primeres rampes del camí són les més dures. Sota el sol del primer dia vaig caminar per les muntanyes, vaig travessar coves santes i vaig menjar a la vora d’un camí. Una ombra carregada de menjar ens seguia i desapareixia, i un ull de vidre m’esguardava en tot moment. Érem una serp de colors entre una serra cremada que de sobte es feia verda. Alguns dels guies coneixien cada pam del camí i havien marcat la serra com si fóra la seua amant, amb una marca per a cada bes. Ells devien saber el secret de la carrasca. Amb la vesprada aguaitant al damunt de la carena, anàrem al barranc on hi ha l’aigua freda i els guerrers més valents es llançaven des dels ponts de fusta i des de les roques. L’aigua clara era un ullal blau al mig del bosc, el pou on es perden profundes les siluetes dels qui gosen botar a l’aigua. Vaig pensar que aquells nadadors també devien saber el secret de la carrasca. Però quan es féu de nit ningú no me’l va contar. En un camp negat de nit un jove amb cabells negres com la neu tocava l’ukulele i les veus femenines trencaven la fosca. La lluna es retallava entre els cabells de la xica de cabells llisos i somriure constant. Jo podria haver mort feliç aquella nit al bosc. Però els guies ens menaren fins un refugi de plàstics blaus i vaig entendre que el recer per al fred de la nit és un conjunt de cossos que comparteixen el sopar, que riuen i que es passen el vi. Els més experts feren un rotgle i vaig pensar que revelarien el secret de la carrasca, però contaren acudits i records d’altres batalles. I en la nit més profunda, quan no pots dormir sobre les pedres, vaig escoltar atent les respiracions dels altres i vaig compartir amb ells l’aire. I no dormir no m’importà, perquè entre la nit jo no estava sol.
A l’endemà, vam caminar entre masies gegantines, entre valls verdes, entre castells decrèpits i érem una serp multicolor que descendeix de les altures. Sense quasi adonar-me’n, havien passat els dos dies i ja tornava al meu inici. L’únic que havia descobert fins llavors era com reia còmplice la xica dels cabells negres esbullats, com parlava tothora la xica dels cabells rojos i com miren fixos els ulls de la xica d’ulls blaus. Ara sabia com caminen els mercenaris, com riuen nocturns els adolescents, com es passen el vi els veterans, com reparteixen els pans els qui coneixen tots els camins. Sabia l’olor dels arbres que fan olor de menjar i el color de la serra quan el dia és gris i quan el dia és clar. Sabia que hi ha veus que caminen silencioses entre el grup i que d’altres parlen tot el dia i tota la nit, perquè sempre estan contentes. I quan ja tornàvem cap a l’origen, la xica dels ulls de color mel es girà amb una mirada entremaliada.
Vols saber quin és el secret de la carrasca?
I jo vaig recordar el so de l’ukulele, el sabor dels fruits compartits, l’olor del cacau, l’abraçada inesperada, el frec de la mà d’una xica bellíssima, el muscle al costat del meu d’un mercenari, la mirada amable d’un guia dels camins, el salt dels guerrers joves cap a l’aigua, la nit que no és freda si és compartida, l’aigua de la font, la pols entre els camins, les mirades còmplices que s’entenen, les confessions mentre camines, les anècdotes d’un camí que tu també has fet…
Un any més arriba l’esperada “Travessia per la Serra Calderona” ,25 anys, caminant, dormint, convivint, escoltant acudits a la Serra
Aquest any hem intentat fer una ruta prou especial per a celebrar el nostre 25 aniversari
Aquesta s’esdevindrà els dies 11, 12 i 13 d’octubre. El recorregut d’enguany serà: Altura – Cova Santa – Gátova
Aquesta travessia anual és una de les activitats més consolidades i mítiques de la nostra Associació. Any rere any, recorreguem un tros de la nostra serra per excel·lència.
Un cap de setmana per gaudir de la muntanya, de la natura, per riure, per estar amb les amigues i amics, per conèixer gent nova.
Si vos animeu, envieu un correu a [email protected] o passeu el dijous dia 10 a les 19.30 hores per els baixos del jubilats de La Pobla de Vallbona on farem la reunió informativa de la excursió i allí mateix podreu inscriure-vos.
VOS ESPEREM!!!! (10 places)
Dissabte passat 14 de setembre, tres membres de Quercus van organitzar una ruta en col·laboració amb la Fundació “Deporte y Desafío” (http://www.deporteydesafio.com) i patrocinada per la “Fundación Prosegur” (www.fundacionprosegur.com) .
Esta ONG madrilenya és una Institució cultural, apolítica, privada i sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la Integració social del discapacitat físic, psíquic o sensorial a través de l’esport, promovent així la seua independència. La ruta triada va ser Olocau – Font de la Cava – Font del Frare – Coll del Sentig – Castell del Reial – Olocau, d’aproximadament 7kms.
Gràcies a la col·laboració d’una Enginyera agrícola que els anava mostrant i descrivint la flora típica del mediterrani i de la Serra Calderona els participants van fer d’esta ruta una activitat molt divertida i entranyable, per descomptat destacar l’esforç de tots i cada un d’ells.
