Calderona 2017

Un any més, s’acosta octubre i amb ell la nostra tradicional travessia per la serra Calderona, que compleix 29 anys amb aquesta edició.

Els dies 13, 14 i 15 d’octubre t’invitem a descobrir un poquet més la nostra serra. Eixirem el dia 13, a les 20.00 h des del supermercat Dia, i tornarem el dia 15 per a dinar.

Preu: 25€
Tenim places limitades, així que heu de confirmar l’assistència mitjançant whatsapp al telèfon 667812949 (Arantxa).

Quan confirmes la teua assistència recorda comunicar-nos el teu nom, cognoms i DNI (en cas de ser menor hauràs d’adjuntar una autorització, que pots aconseguir en aquest enllaç: bit.ly/2cwCW8n).

Ascenció al Montcabrer

Els dies de Pasqua ja els hem deixat enrere, però les ganes de Quercus de volar el catxerulo per les diferents muntanyes de la nostra terra són majors ara que el dia es fa llarg i podem caminar sota un sol acaronador.

Imatge d'una de les caves més gans que podrem veure, al fons el Montcabrer.

La nostra proposta transcorre per la serra de Mariola, que separa les comarques de l’Alcoià i del Comtat, de la comarca de la Vall d’Albaida i Bocairent. La seua màxima altura és el Montcabrer, de 1390 metres. El punt d’inici de la ruta és Agres, un poble de muntanya de carrers empinats, fonts d’aigua fresca i un santuari del segle XVI.

Només la ressenya geogràfica del paràgraf anterior convida a una visita, però si a més afegim a la ruta una de les caves millors conservades del país, i la certesa de recórrer els passos ja marcats per reconeguts escriptors, cantautors, i artistes valencians que han sabut plasmar en les seues obres les bondats i gran bellesa natural de la serra de Mariola, la visita es fa obligada.

El proper dissabte 25 d’abril, eixirem des del supermercat DIA de La Pobla de Vallbona a les 7:00 h, cap a d’Agres ( a una hora i mitja), des d’on iniciarem l’ascensió al cim del Montcabrer. L’excursió tindrà 5 hores de senderisme de principi a final. Caldrà dur esmorzar i dinar, i en acabar de dinar agafarem els vehicles i tornarem a La Pobla al voltant de les 17:00 h. El preu de l’activitat és de 15€.

Qui vulga apuntar-se pot fer-ho mitjançant el correu [email protected] o mitjançant whatsapp al telèfon 646880795 (Juanmi Peris).

Mapa de la zona. El color verd assenyala la ruta que seguirem
Perfil de la ruta que seguirem

Calendari d’activitats

Hola!

Ací vos deixem el calendari de les properes activitats  que estem preparant. Barrancs secs i aquàtics, senderisme, excursions familiars, campaments i moltes més aventures per gaudir del que més ens agrada, la muntanya!

Féu-li una miradeta i aneu  reservant-vos els dies a l’agenda.

Anirem informant més detalladament pròximament a la pàgina web  i al Facebook de l’associació.                                ( https://es-es.facebook.com/associacio.quercus )

Per qualsevol consulta podeu contactar mitjançant correu electrònic a [email protected]

Ens vem prompte!

Continua la lectura de Calendari d’activitats

Ascensió al Puig Campana

Després d’un dia complet de rialles, aventures i celebracions amb les quals ens acomiadem d’aquest any 2014, recarreguem les piles per començar el nou any 2015.

Així doncs, emprenem l’any amb l’ascenció d’una emblemàtica muntanya propera a la costa alacantina. El pròxim dia 3 de gener s’esdevindrà l’ascenció al Puig Campana, la llegendària muntanya de 1406 metres situada al centre de la comarca de la Marina Baixa.

La dificultat de l’excursió és alta, hi ha un desnivell considerable.

 

La ruta té una duració d’unes 5 hores, per tant caldrà portar esmorzar i dinar, així com un litre i mig d’aigua, roba d’abric i calçat de muntanya.

 

Benidorm desde el Puig Campana
Benidorm des del Puig Campana

 

 

 

 

Eixida i tornada : dissabte 3 de gener a les 7h al supermercat DIA de la Pobla de Vallbona. Tornada al voltant de les 17h al mateix lloc. ( C/ Guillermo Roch, nº 22)

Preu de l’activitat: es repartirà entre tots els participants el que coste la benzina i l’autopista.

 

Qui vulga apuntar-se pot fer-ho mitjançant el correu

[email protected] o mitjançant Whatsapp al telèfon:

630310572 (Salva Peiró)

 

Per als més curiosos i  fantàstics, us adjuntem la llegenda  del Puig Campana que ronda pels carrers de les ciutats properes des de ja fa segles.

 

La llegenda del portell

Conta la llegenda que hi havia una vegada una jove llauradora que es deia Neus. La jove, encara que pobra, era molt bona i bonica.

No molt lluny d’allí vivia un jove enamorat de Neus que es deia Cerivert. A més, els pares de la xica volien que la seua filla es casara amb aquest xic jove i ric. Pensaven que així, la seua filla no patiria tant com els havia ocorregut a ells. En canvi, a Neus no li agradava el jove, però per no fer patir els seus pares, va decidir acceptar casar-se amb Cerivert.

Un dia en què la bella jove estava arreplegant ametles, va aparéixer un gegant molt lleig. Era tort i tenia la cara plena de cicatrius.

Però aquest monstre tenia un cor molt gran, ell al veure la jove, va quedar meravellat amb la bellesa de la xica.

La jove, al contrari, es va espantar al veure aquell individu. Corrent, corrent, es va amagar dins d’una cova i va decidir no eixir fins que el gegant desapareguera.

Rotlà, que així es deia el gegant,  recitant-li uns versos molt bonics per a demostrar-li l’amor que sentia per ella, va aconseguir guanyar el cor de la preciosa jove, que es va enamorar bojament d’ell.

A l’instant, aquest fet va arribar a l’orella de Cerivert. El jove va enfurir i va jurar venjar-se de la parella d’amants. Cerivert per a complir el seu jurament va contractar els serveis d’un bruixot per llançar-los un malefici:

-” Quan l’últim raig de sol de l’últim dia de l’any es reflectisca en la preciosa cara de Neus, aquesta morirà d’un atac al cor”.

La parella vivia feliç fins que Roldan es va assabentar i el fatídic dia va arribar. Neus es va posar de sobte malalta i va caure marejada sobre el llit més gran de la masia.  El gegant veia com la seua amada moriria sense que ell poguera fer res. Quan el bondadós i enamorat homenàs observava que ja l’últim raig de sol desapareixeria de la cara de Neus, va agafar una espasa grandíssima, va anar corrents la muntanya i va colpejar el Puig per a així mantindre el sol sobre el rostre de la jove.

Va llançar aquell tros de terra al mar formant l’illa de Benidorm. Amb la cicatriu de la muntanya van aconseguir guanyar uns pocs minuts més, però els rajos de sol van anar desapareixent i finalment Alda… va morir.
Rotlà va agafar a Alda en braços i va pensar que els reflexos de la llum de la lluna la podrien reviure, es va ficar a l’aigua del Mediterrani amb Alda morta, però desgraciadament eixe dia hi va haver una gran tempesta, i els dos van morir ofegats a l’illa de Benidorm.

Hui en dia, encara els mariners diuen que senten la veu de Rondan dir-los:

– No us enamoreu mai, no us enamoreu mai…

 

Comencem l’any amb ganes de molta muntanya, gaudeix amb nosaltres!

 

Ascensió al Taillon (3144m)

El passat dia 10 d’Agost, de nou  membres de l’Associació van assolir  un nou cim de més de 3000 metres, el Taillon de 3144 metres des del Circ de Gavarnie en el Pirineu Francés, els components són: Joan Alamà, Anna Martínez, Eva Martínez, Jorge Vilchez, Carlos Viejo i Juanmi Peris.

Es tracta del tercer cim consecutiu des que es va iniciar el projecte Quercus 3000. Tot i que l’objectiu inical era aconseguir fer cim al Vignemale de 3298 metres a la mateixa zona, es va decidir canviar d’objectiu a causa de les adverses condicions meteorològiques previstes.

Vos deixem amb unes imatges que no deixen indiferent a ningú.

 

Just baix de la Bretxa de Rolando baixant cap al Refugi de Serradets
El membres de la Expedició

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pic del Coll des Tentes

 

 

Al Cim Taillon 3144m Joan Alamà, Anna Martínez, Eva Martínez, Jorge Vilchez, Carlos Viejo i Juanmi Peris

 

Ascensió Posets, projecte Quercus 3000

 

Desde Quercus va sorgir un projecte dut a terme per alguns dels nostres membres i més gent participant. Aquest projecte (projecte Quercus 3000) constisteix en que, cada any es fará  una ascensió d’un 3000. En aquest cas parlem del Posets (3.375m), situat en la població d’Eriste, Vall de Benasque,Huesca, la segona muntanya de 3000m d’altitud més alta després de l’Aneto.

Sense més vos deixem amb un vídeo de l’Expedició

 

 

La Serra Calderona i el Secret de la Carrasca

Un any més ha tingut lloc la nostra ja mítica “travessia per la Serra calderona” i com no ha sigut un exit quant a participació i ruta en si , a més enguany ha coincidit amb una de les excursions familiars que organitzem. Va ser una trobada molt bonica i anecdòtica. Comptar-vos també que un dels participants, Ivan Carbonell, professor de l’institut de La Pobla de Valbona ens ha dedicat unes paraules en un escrit molt especial dedicat a esta travessia i a la seua experiencia. Sense més vos deixem empremta de tot això…

 

Tots els participants

 

 

El Secret de la Carrasca ( per Ivan Carbonell)

 

Vaig pujar a les muntanyes perquè volia conèixer el secret de la carrasca, però la primera nit ningú no me’l va revelar. Em col·locaren en un cercle i em demanaren que diguera el meu nom. La xica amb els ulls de color de mel m’incità a què parlara, asseguda al meu costat.

  • He vingut a conèixer el secret de la carrasca…

Però aquella nit sols m’ensenyaren que la primera nit no es dorm, que per a caminar sota la primera llum de l’alba has de matinar i que les primeres rampes del camí són les més dures. Sota el sol del primer dia vaig caminar per les muntanyes, vaig travessar coves santes i vaig menjar a la vora d’un camí. Una ombra carregada de menjar ens seguia i desapareixia, i un ull de vidre m’esguardava en tot moment. Érem una serp de colors entre una serra cremada que de sobte es feia verda. Alguns dels guies coneixien cada pam del camí i havien marcat la serra com si fóra la seua amant, amb una marca per a cada bes. Ells devien saber el secret de la carrasca. Amb la vesprada aguaitant al damunt de la carena, anàrem al barranc on hi ha l’aigua freda i els guerrers més valents es llançaven des dels ponts de fusta i des de les roques. L’aigua clara era un ullal blau al mig del bosc, el pou on es perden profundes les siluetes dels qui gosen botar a l’aigua. Vaig pensar que aquells nadadors també devien saber el secret de la carrasca. Però quan es féu de nit ningú no me’l va contar. En un camp negat de nit un jove amb cabells negres com la neu tocava l’ukulele i les veus femenines trencaven la fosca. La lluna es retallava entre els cabells de la xica de cabells llisos i somriure constant. Jo podria haver mort feliç aquella nit al bosc. Però els guies ens menaren fins un refugi de plàstics blaus i vaig entendre que el recer per al fred de la nit és un conjunt de cossos que comparteixen el sopar, que riuen i que es passen el vi. Els més experts feren un rotgle i vaig pensar que revelarien el secret de la carrasca, però contaren acudits i records d’altres batalles. I en la nit més profunda, quan no pots dormir sobre les pedres, vaig escoltar atent les respiracions dels altres i vaig compartir amb ells l’aire. I no dormir no m’importà, perquè entre la nit jo no estava sol.

A l’endemà, vam caminar entre masies gegantines, entre valls verdes, entre castells decrèpits i érem una serp multicolor que descendeix de les altures. Sense quasi adonar-me’n, havien passat els dos dies i ja tornava al meu inici. L’únic que havia descobert fins llavors era com reia còmplice la xica dels cabells negres esbullats, com parlava tothora la xica dels cabells rojos i com miren fixos els ulls de la xica d’ulls blaus. Ara sabia com caminen els mercenaris, com riuen nocturns els adolescents, com es passen el vi els veterans, com reparteixen els pans els qui coneixen tots els camins. Sabia l’olor dels arbres que fan olor de menjar i el color de la serra quan el dia és gris i quan el dia és clar. Sabia que hi ha veus que caminen silencioses entre el grup i que d’altres parlen tot el dia i tota la nit, perquè sempre estan contentes. I quan ja tornàvem cap a l’origen, la xica dels ulls de color mel es girà amb una mirada entremaliada.

  • Vols saber quin és el secret de la carrasca?

I jo vaig recordar el so de l’ukulele, el sabor dels fruits compartits, l’olor del cacau, l’abraçada inesperada, el frec de la mà d’una xica bellíssima, el muscle al costat del meu d’un mercenari, la mirada amable d’un guia dels camins, el salt dels guerrers joves cap a l’aigua, la nit que no és freda si és compartida, l’aigua de la font, la pols entre els camins, les mirades còmplices que s’entenen, les confessions mentre camines, les anècdotes d’un camí que tu també has fet…

No. M’esperaré a l’any vinent.

 

Encontre amb una excursió familiar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Travessia per la Serra Calderona (25ª edició)

 

 

Mapa ruta Travessia Serra Calderona 2013

Un any més arriba l’esperada “Travessia per la Serra Calderona” ,25 anys, caminant, dormint, convivint, escoltant acudits a la Serra

Aquest any hem intentat fer una ruta prou especial per a celebrar el nostre 25 aniversari

Aquesta  s’esdevindrà  els dies 11, 12 i 13 d’octubre.  El recorregut d’enguany serà: Altura – Cova Santa – Gátova

Aquesta travessia anual és una de les activitats més consolidades i mítiques de la nostra Associació. Any rere any, recorreguem un tros de la nostra serra per excel·lència.

Un cap de setmana per gaudir de la muntanya, de la natura, per riure, per estar amb les amigues i amics, per conèixer gent nova.
Si vos animeu, envieu un correu a [email protected] o passeu el dijous dia 10 a les 19.30 hores per els baixos del jubilats de La Pobla de Vallbona on farem la reunió informativa de la excursió i allí mateix podreu inscriure-vos.
VOS ESPEREM!!!! (10 places)

 

 

25ª travessia per la Serra Calderona Octubre 2013