Autor: silvia

Els dies de Pasqua ja els hem deixat enrere, però les ganes de Quercus de volar el catxerulo per les diferents muntanyes de la nostra terra són majors ara que el dia es fa llarg i podem caminar sota un sol acaronador.

La nostra proposta transcorre per la serra de Mariola, que separa les comarques de l’Alcoià i del Comtat, de la comarca de la Vall d’Albaida i Bocairent. La seua màxima altura és el Montcabrer, de 1390 metres. El punt d’inici de la ruta és Agres, un poble de muntanya de carrers empinats, fonts d’aigua fresca i un santuari del segle XVI.

Només la ressenya geogràfica del paràgraf anterior convida a una visita, però si a més afegim a la ruta una de les caves millors conservades del país, i la certesa de recórrer els passos ja marcats per reconeguts escriptors, cantautors, i artistes valencians que han sabut plasmar en les seues obres les bondats i gran bellesa natural de la serra de Mariola, la visita es fa obligada.

El proper dissabte 25 d’abril, eixirem des del supermercat DIA de La Pobla de Vallbona a les 7:00 h, cap a d’Agres ( a una hora i mitja), des d’on iniciarem l’ascensió al cim del Montcabrer. L’excursió tindrà 5 hores de senderisme de principi a final. Caldrà dur esmorzar i dinar, i en acabar de dinar agafarem els vehicles i tornarem a La Pobla al voltant de les 17:00 h. El preu de l’activitat és de 15€.

Qui vulga apuntar-se pot fer-ho mitjançant el correu [email protected] o mitjançant whatsapp al telèfon 646880795 (Juanmi Peris).

Després d’un dia complet de rialles, aventures i celebracions amb les quals ens acomiadem d’aquest any 2014, recarreguem les piles per començar el nou any 2015.

Així doncs, emprenem l’any amb l’ascenció d’una emblemàtica muntanya propera a la costa alacantina. El pròxim dia 3 de gener s’esdevindrà l’ascenció al Puig Campana, la llegendària muntanya de 1406 metres situada al centre de la comarca de la Marina Baixa.

La dificultat de l’excursió és alta, hi ha un desnivell considerable.

 

La ruta té una duració d’unes 5 hores, per tant caldrà portar esmorzar i dinar, així com un litre i mig d’aigua, roba d’abric i calçat de muntanya.

 

 

 

 

 

Eixida i tornada : dissabte 3 de gener a les 7h al supermercat DIA de la Pobla de Vallbona. Tornada al voltant de les 17h al mateix lloc. ( C/ Guillermo Roch, nº 22)

Preu de l’activitat: es repartirà entre tots els participants el que coste la benzina i l’autopista.

 

Qui vulga apuntar-se pot fer-ho mitjançant el correu

[email protected] o mitjançant Whatsapp al telèfon:

630310572 (Salva Peiró)

 

Per als més curiosos i  fantàstics, us adjuntem la llegenda  del Puig Campana que ronda pels carrers de les ciutats properes des de ja fa segles.

 

La llegenda del portell

Conta la llegenda que hi havia una vegada una jove llauradora que es deia Neus. La jove, encara que pobra, era molt bona i bonica.

No molt lluny d’allí vivia un jove enamorat de Neus que es deia Cerivert. A més, els pares de la xica volien que la seua filla es casara amb aquest xic jove i ric. Pensaven que així, la seua filla no patiria tant com els havia ocorregut a ells. En canvi, a Neus no li agradava el jove, però per no fer patir els seus pares, va decidir acceptar casar-se amb Cerivert.

Un dia en què la bella jove estava arreplegant ametles, va aparéixer un gegant molt lleig. Era tort i tenia la cara plena de cicatrius.

Però aquest monstre tenia un cor molt gran, ell al veure la jove, va quedar meravellat amb la bellesa de la xica.

La jove, al contrari, es va espantar al veure aquell individu. Corrent, corrent, es va amagar dins d’una cova i va decidir no eixir fins que el gegant desapareguera.

Rotlà, que així es deia el gegant,  recitant-li uns versos molt bonics per a demostrar-li l’amor que sentia per ella, va aconseguir guanyar el cor de la preciosa jove, que es va enamorar bojament d’ell.

A l’instant, aquest fet va arribar a l’orella de Cerivert. El jove va enfurir i va jurar venjar-se de la parella d’amants. Cerivert per a complir el seu jurament va contractar els serveis d’un bruixot per llançar-los un malefici:

-” Quan l’últim raig de sol de l’últim dia de l’any es reflectisca en la preciosa cara de Neus, aquesta morirà d’un atac al cor”.

La parella vivia feliç fins que Roldan es va assabentar i el fatídic dia va arribar. Neus es va posar de sobte malalta i va caure marejada sobre el llit més gran de la masia.  El gegant veia com la seua amada moriria sense que ell poguera fer res. Quan el bondadós i enamorat homenàs observava que ja l’últim raig de sol desapareixeria de la cara de Neus, va agafar una espasa grandíssima, va anar corrents la muntanya i va colpejar el Puig per a així mantindre el sol sobre el rostre de la jove.

Va llançar aquell tros de terra al mar formant l’illa de Benidorm. Amb la cicatriu de la muntanya van aconseguir guanyar uns pocs minuts més, però els rajos de sol van anar desapareixent i finalment Alda… va morir.
Rotlà va agafar a Alda en braços i va pensar que els reflexos de la llum de la lluna la podrien reviure, es va ficar a l’aigua del Mediterrani amb Alda morta, però desgraciadament eixe dia hi va haver una gran tempesta, i els dos van morir ofegats a l’illa de Benidorm.

Hui en dia, encara els mariners diuen que senten la veu de Rondan dir-los:

– No us enamoreu mai, no us enamoreu mai…

 

Comencem l’any amb ganes de molta muntanya, gaudeix amb nosaltres!